La Plataforma Virtual del Valencianisme de Construcció, Valencianisme.com, coincidint amb la commemoració dels 15 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, emet un comunicat en què recorda la figura del jove valencianista: víctima innocent de la violència feixista, màrtir involuntari de la nostra causa.

No estàs sol. No tingues por

El darrer 9 d’Octubre des del valencianisme recordàvem que feia 30 anys, a la Plaça dels Cavalls d’Alacant, havia sigut assassinat Miquel Grau, un jove valencianista que en eixos moments penjava cartells per a assistir a la manifestació que hi havia prevista per a l’endemà a la ciutat de València.

Aquella manifestació ha quedat guardada en la retina del poble valencià com un autèntic clam de llibertat. "Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia", foren els càntics entonats pel prop d'un milió de valencians que s’hi aplegaren per a reclamar un futur millor per a la seua gent després d'aquell silenci antic i molt llarg, com deia Raimon.

Moltes de les esperances que hi havia dipositades en eixa manifestació, però, s’ensorraren uns anys després. El País Valencià fou un dels territoris de l’estat on hi hagué un major clima de violència política durant l’anomenada transició democràtica. Molts nostàlgics del Franquisme vulgueren frenar les aspiracions de llibertat del poble valencià mitjançant la col·locació de bombes a figures intel·lectuals destacades com Manuel Sanchis Guarner o Joan Fuster. El 9 d’Octubre, en comptes de ser una data festiva en què els valencians celebràvem el nostre naixement com a poble modern, es convertí en el dia d'aquells que negaven no només la nostra existència com a col·lectivitat, sinó fins i tot els principis bàsics d’una democràcia, com el respecte i la tolerància cap a altres sensibilitats polítiques.

Col·locació d’artefactes explosius en llibreries i teatres, atacs contra les autoritats democràticament escollides pel poble, agressions contra col·lectius, associacions, partits i militants valencianistes, tot això amb la més absoluta aquiescència dels poders públics de l'Estat, aquells que haurien de garantir-ne la seguretat. Eixe fou el balanç de l’anomenada transició democràtica. I en diem “l’anomenada” perquè se’ns fa difícil veure quina democràcia és eixa. Perquè hi havia un clar objectiu: impedir la reconstrucció com a poble dels valencians.

Si hi ha una idea que faça tremolar a Madrid, no és sinó el fet que el nacionalisme valencià puga algun dia reeixir. És en eixe context en el qual cal situar el clima de violència política que hem patit els valencians de la transició ençà. Un terrorisme del qual alguns li resten importància tot dient que es tracta de “terrorisme de baixa intensitat", mentre que d’altres, senzillament, en neguen l’existència.

La matinada de l’11 d’abril de 1993, un jove valencianista anomenat Guillem Agulló, passava les vacances de Pasqua juntament amb els amics a Montanejos (l’Alt Millars). Aquella mateixa nit, al crit de “Arriba España” i “Viva Franco” un grup de feixistes l’assassinaren. No hi hagué cap detenció. Precisament, els únics que passaren per les dependències de la Guàrdia Civil foren els amics de Guillem, els quals estigueren tota una nit sense ni tan sols poder comunicar-se amb els seues pares.

Dos dies després, els assassins s’entregaven a la policia. Dels quatre acusats, però, només un d’ells fou condemnat a presó: Pedro José Cuevas Silvestre (el Ventosa). No obstant, només estigué 4 anys a la presó, dels 16 a què havia sigut condemnat en el juí. Més recentment, en les darreres eleccions municipals, es presentà com a cap de llista per la formació feixista Alianza Nacional a la localitat valenciana de Xiva (La Foia de Bunyol).

Durant aquells temps, les autoritats, tal com han fet des de fa dècades, miraren cap a una altra banda. Des de la guàrdia civil, les delegacions del govern, la posterior sentència en el juí... totes elles s’entestaren a afirmar que, aquell cas, no es tractava d’una mort política. No fou una “ simple baralla entre jóvens”, tal com afirmaven, sinó un assassinat per motius ideològics: Guillem Agulló va ser assassinat per ser valencianista.

Més ruboritzant, encara, va ser la constant criminalització a què va ser sotmesa la pròpia víctima. Des d’un dels diaris amb més tirada a València i rodalies, certa calumnista va orquestrar una campanya mediàtica destinada a criminalitzar Guillem. Ja se sap: una mentira, repetida mil voltes, esdevé una veritat. Tant fou així, que l’àvia del xic hagué d’escoltar comentaris de gent del seu poble natal, Burjassot, dient que si l’havien assassinat " és perquè alguna cosa havia fet ell”.

Efectivament, alguna cosa havia fet: creure en la llibertat. La mort de Guillem, la qual recordem 15 anys després, s’emmarca dins del clima de violència política que seguix patint una part gens menyspreable de la societat valenciana.

Des de valencianisme.com creiem que la democràcia no pot emparar aquells que no creuen en ella. Ni menys encara podem obviar l’aquiescència dels poders públics de l'Estat contra la contínua escalada d’atacs i agressions contra col·lectius, plataformes, associacions, sindicats, partits polítics i militants valencianistes.

No estàs sol, Guillem. No tingues por. Som molts valencians, cada vegada més, els qui creiem, com deia Joan Francesc Mira, que el nacionalisme valencià és una de les ideologies i una de les actituds vitals i morals que més eficaçment promouen en la societat valenciana els valors de responsabilitat col·lectiva, de civisme actiu i de defensa contra la irracionalitat, la intolerància i les posicions predemocràtiques i autoritàries. Ser nacionalista, ací, és aspirar activament a viure en un país culturalment normal, no desintegrat socialment i cohesionat com a poble, reconciliat amb ell mateix, tolerant, civil i equilibrat.

Eixe era el somni que anhelava Guillem, i per eixe somni aquella nit d’abril d’ara ja fa quinze anys alguns li llevaren la vida. Resta en les nostres mans, però, poder-lo realitzar.