El nostre portal ha parlat amb Clara Ferrando, portaveu del CAV Faustí Barberà. La plataforma, que pren el nom de la seua antecessora de la dècada de 1930, és una plataforma que té com a objectiu fonamental impulsar la unitat, l'enfortiment i la vinculació social del valencianisme. Actualment, impulsa la campanya "Per a tu, ¿què és ser valencià?", que pretén fomentar el debat sobre la identitat i les necessitats de la societat valenciana. A continuació, transcrivim la conversa:

¿Com definiria el CAV? ¿Com a un think-tank valencianista? ¿Com a un grup de pressió dirigit a les organitzacions valencianistes? ¿Amb quins objectius?

El Centre d´Actuació Valencianista Faustí Barberà és un espai de trobada entre les diferents tradicions del valencianisme. És una oportunitat d'assentar les bases d'una entesa que ha de permetre el ressorgiment d'un corrent de pensament valencianista unitari, amb vocació d'implicació social i política. 

¿Per què han decidit recuperar el nom històric de CAV? ¿En què es sembla i en què es diferencia el CAV actual del de la dècada de 1930?

Quan va sorgir la idea de refundar el Centre d´Actuació Valencianista de 1931, l'objectiu va ser bastant semblant al que, en aquell moment passat, es va pretendre. Això, desgraciadament, ja ens dóna prou raons per a continuar aquella tasca, la de promoure la constitució d´una plataforma del valencianisme social, bressol i punt de trobada de les diferents tradicions i sensibilitats del valencianisme.

Dic "desgraciadament" perquè pareix que els valencians estem en el mateix punt d'eixida que el valencianisme de la Segona República. La idea del CAV és crear un discurs nacionalista unitari assumit amb voluntat de superació pel conjunt del valencianisme social i polític, i amb la tasca i la capacitat d´influir i incidir en la nostra societat.
 
Una miqueta d'autocrítica: ¿què ha fet malament el valencianisme durant els darrers anys i què pot fer el CAV per aplanar la situació?

Sempre és difícil fer que tradicions o corrents diferents arriben a uns mínims o punts de confluència. La història del valencianisme, referint-me en concret a la Batalla de València, va ser negativa de deveres per al nostre poble i, al remat, va servir per a confondre la consciència nacional del poble valencià. Desgraciadament, encara arrosseguem les derrotes d'aquella batalla i hem perdut molts anys, uns anys que unes altres nacions sí que han sabut aprofitar.

El Centre d´Actuació Valencianista Faustí Barberà vol redreçar eixa situació, superar eixa trista part de la nostra història, ajudar a assentar les bases d'un valencianisme unitari, de construcció, on ens retrobem totes les sensibilitats i comencem a reforçar la consciència nacional del Poble Valencià.
 
Hi ha qui posa en dubte la viabilitat social del valencianisme polític. ¿Vosté com ho veu?

Negue la major. Si creguera que no és viable, no hi dedicaria temps i esforços. No ha sigut viable perquè hem enviat a la societat missatges confusos, canviants, erràtics i allunyats de les qüestions que importen a la gent.

Però això pot canviar. Un valencianisme odiava les falles perquè les considerava poc "intel·lectuals" i l'altre valencianisme es pensava que, fora de les falles, tot era cosa "d'intel·lectuals". La societat valenciana és més adulta i més complexa que tot això. La societat valenciana s'alça prompte per a anar a treballar, crea riquesa, patix l'atur, li agraden les seues festes, llig llibres, pinta quadres i es compra segones residències. O parlem de tot això, sense complexos, o no som útils per a la societat. I un pensament polític que no és útil, és, evidentment, inútil.

¿Ja es veuen els primers resultats de la campanya "¿Què és ser valencià?”? ¿Com està funcionant i quina finalitat té?

Arran del debat sobre la identitat francesa iniciat pel president francés Sarkozy i les seues repercussions internacionals, en el Centre d'Actuació Valencianista Faustí Barberà vàrem voler descobrir i analitzar què pensa la societat valenciana quan li fem la pregunta: "¿Què és per a tu ser valencià?". I vàrem decidir embolcar la idea amb una campanya sobre un tema que necessita retrobar la nostra societat: la identitat dels valencians.

L'objectiu de la campanya és, essencialment, descobrir la societat a què ens adrecem, analitzar-la i obrar en conseqüència. En clau valenciana i valencianista, volem reconduir el nostre discurs per a oferir-lo a la societat que som.

"¿Què és per a tu ser valencià?" és una oportunitat d'oferir-li a la societat valenciana, i a nosaltres mateixa, una visió real i arrelada a la gent del carrer sobre què diu la societat valenciana que és ser valencià. La idea està quallant i tindrem tancada la primera part de la campanya per al setembre. A l'octubre, començarem amb la segona part de la campanya, totalment connectada i necessària: "¿Què hauria de ser, ser valencià?".

¿Quines altres campanyes i iniciatives té previstes el CAV per al futur?

El Centre d´Actuació Valencianista vol ser una associació que estiga al capdavant de les noticíes, fets i esdeveniments que succeïxquen en la nostra societat. Així, actualment, és per a nosaltres molt important el fet que el País Valencià haja perdut tot el seu poder i pes financer, com també la importància econòmica i social que té per a la nostra terra la realitat del corredor mediterrani. Per tant, dedicarem els mesos següents a treballar eixos temes amb experts del món empresarial.

Les xàrcies socials, fòrums i blogs han esdevingut una eina més per a informar i donar-se a conéixer a la gent. Un lector del portal li vol preguntar si el CAV té previst desenvolupar alguna web o comunitat virtual més enllà del blog actual.

Amb la campanya iniciada pel CAV "¿Què és per a tu ser valencià?", ja hem començat a fer servir una web per a que la gent hi puga participar. Sí, per a nosaltres serà molt important fer servir eixes eines en la nostra tasca, per a donar-nos a conéixer a la societat i interactuar amb ella.

¿Creu que tornarem a tindre Lo Rat Penat com a un grup valencianista? ¿Podria el CAV mediar per a acostar posicions amb el món de Lo Rat Penat i la RACV? 

Tant de bo. Seria una notícia excel·lent que una institució com Lo Rat Penat, amb una trajectòria llarguíssima en favor de la llengua, la cultura i la pàtria valenciana, tornara als camins de la racionalitat. Entre els objectius del CAV, hi ha el de participar i fer possible la "pau social" valenciana. Per tant, haurem de treballar en eixa direcció, vore què podem aportar. Però, en el CAV, tampoc som els Cascs Blaus de l'ONU. El nostre primer objectiu és consolidar-nos, créixer, donar-nos a conéixer i reflexionar en veu alta. Volem influir en la política i en la societat, en el valencianisme.

Molts opinen que la violència (física o verbal) no és respectable en cap cas per a defendre una idea o un país. ¿Quina opinió té dels qui no respecten les idees dels altres en el si de la societat valenciana?

Per a mi, simplement, la violència no és acceptable ni tan sols per a defensar les idees. La violència és el crit dels qui no saben (o no volen) parlar. Nosaltres apostem pel diàleg i, per tant, fem una valoració molt negativa d'aquells que pretenen imposar els seus criteris per la força. Quan eixa força arriba als extrems que, en alguns casos, s'han donat en este país, aleshores no parlem d'idees: parlem de delinqüència. I contra la delinqüència, educació si estem a temps, però en tot cas, acció policial i tribunals. Llàstima que el Sr. Delegat del Govern espanyol no compartixca esta actitud i que justifique la violència com a part substancial del sistema democràtic.

Darrerament, patim un procés estrany de negació del poble valencià. La llengua, la cultura i el pes social, polític i econòmic del nostre país es veuen atacats per interessos aliens als valencians. ¿Té el CAV algun "pla de ruta" per a fer front a això? 

Desgraciadament, l'enemic principal el tenim a casa. Són els partits espanyolistes i les seues polítiques profundament desnacionalitzadores i despersonalitzadores. El PP i el PSOE estan d'acord en allò que és més substancial: el País Valencià ha de ser una regió d'Espanya, que no moleste. Que continue produint guanys econòmics per al conjunt de l'Estat, però que no reclame res. Per això no tenim l'AVE, ni el corredor de mercaderies. Per això el valencià retrocedix en les escoles i instituts. Per això no hi ha requisit lingüístic en la funció pública...

El CAV, el que no té són varetes màgiques. Nosaltres volem influir en la societat, com he dit, i retrobar-nos amb l'orgull de la valencianitat. Però les solucions han de ser forçosament multilaterals.
 
Vosté va passar per la Joventut Valencianista dels primers anys 90, les joventuts expulsades d'Unió Valenciana pel seu nacionalisme i per la seua actitud dialogant amb el valencianisme d'arrel fusteriana. ¿Com recorda i com valora aquella etapa? 

En 1994, un grup de jóvens nacionalistes, estudiants d'universitat en la seua majoria, vàrem decidir recobrar l´esperit de la Joventut Valencianista de 1918. Amb la idea de recuperar la consciència nacional del nostre Poble i ajudar a construir un valencianisme unitari, vàrem treballar per la conciliació de les diferents tradicions i sensibilitats valencianistes del nostre país.

Pense que va ser, en eixe moment, una tasca fonamental i molt lloable, i sóc molt optimista en eixe sentit de cara al futur. El valencianisme mai serà si no superem les confrontacions entre valencianistes.
 
Recentment, s'ha sabut que vosté serà una de les representants del BLOC en la llista de la Coalició Compromís del Cap i Casal per a les eleccions de 2011. ¿Què l'ha espentada a fer eixe pas? ¿Què creu que aporta vosté a la candidatura?

Jo considere que, si u es sent valencianista d'esperit i per vocació, la forma més efectiva que té de treballar pel seu somni és dur les seues idees a la política. Ser nacionalista i tindre l'oportunitat d'exercir com a tal en el món polític pel país que estime és una de les millors coses que personalment em poden passar.

El partit polític que, hui en dia, té la meua confiança des del punt de vista organitzatiu, estratègic i de discurs, és el BLOC. Per totes eixes raons, em vaig plantejar l'oportunitat de ser candidata i estic molt contenta que la majoria de l'Assemblea em donara el seu suport. Treballaré de valent per ser una bona candidata nacionalista dins de la Coalició Compromís per València.
 
Parlant de la Coalició Compromís de la Ciutat de València, u dels nostres lectors li vol preguntar si, des del punt de vista del valencianisme polític, creu que Joan Ribó és el candidat més adequat a batle del Cap i Casal dels valencians.

Opine que pot ser un bon candidat per a la ciutat, valorat, reconegut, una persona progressista i que sempre ha actuat en clau valenciana, defensant la seua cultura i la seua llengua.

Si extrapolem la pregunta anterior al País Valencià, ¿creu que la Coalició Compromís és convenient? ¿Què creu que es pretén amb eixa coalició?

Vos vaig a donar una resposta molt personal. Jo sóc una dona valencianista, de centre, progressista. Però, per damunt de tot, sóc una dona nacionalista. La meua opinió és que el Bloc Nacionalista Valencià té prou entitat, discurs i solvència per a aconseguir allò que es propose. I confie que, algun dia, serem una força nacionalista i majoritària en el nostre país.

¿Es presentaria alguna volta com a candidata a Presidenta de la Generalitat?

Jo només em presente com a candidata d'un projecte si pense que puc funcionar i que puc guanyar. Si m'ho plantejara i em donaren l'oportunitat (en molt bon moment hauríem d'estar), doncs sí, clar que acceptaria. Seria el servici més gran que podria oferir a la meua societat i al meu país.
 
¿Coneixia Valencianisme.com? ¿Què en pensa?

Sí que conec el portal i sóc una seguidora vostra. Pense que feu una tasca molt important per a este valencianisme unitari i de construcció en què crec. Aprofite l'avinentesa per a agrair-vos el vostre treball.

© Copyright  per Valencianisme.com, el portal web del valencianisme de construcció.  

Tots els drets reservats.