|
El diari El Mercantil Valenciano es fa ressò en un article publicat en la seua edició de hui dilluns d'un estudi elaborat recentment per la Plataforma per la Dinamització Lingüística del País Valencià amb el títol "Les llengües dels diputats valencians", que analitza la presència del valencià en les al·locucions que han realitzat els parlamentaris de les Corts Valencianes durant la present legislatura. La conclusió de tot plegat pareix ben clara: el castellà guanya terreny al valencià en la cambra autonòmica. Més avall reproduïm íntegrament el reportatge.
El valencià cau a les Corts
Una anàlisi de la Plataforma per la Dinamització Lingüística del País Valencià demostra que el valencià s'utilitza menys en el Parlament autonòmic. En aquest mandat, només 23 diputats han usat -exclusivament- la llengua d'Ausiàs March dels 107 que de moment han pujat al púlpit de les Corts.
Vicent X. Contrí
València
Fruit de l'observació estrictament empírica, la Plataforma per la Dinamització Lingüística del País Valencià porta estudiant l'ús de les llengües en les Corts amb l'objectiu de realitzar un diagnòstic -en constant moviment- de la situació del valencià com a idioma vehicular d'expressió entre els parlamentaris. La Plataforma, a través del seu web, proposa diferents iniciatives d'investigació, reflexió i potenciació de la llengua valenciana, entre les quals destaca la mala situació que travessa entre els diputats de la Generalitat.
L'última revisió, realitzada el quatre de febrer d'enguany, revela unes dades poques esperançadores per al futur del valencià entre els polítics. Amb més diputats que en la passada legislatura se'n constata un descens en l'ús. Només 23 dels 107 diputats que ja han passat per l'hemicicle autonòmic s'han expressat únicament en valencià enfront dels 44 que ho han fet íntegrament en castellà. Un total de 28 han sigut bilingües amb el castellà com a primera llengua d'intervenció i 12 han gastat també les dues llengües però amb el valencià d'opció inicial.
Les xifres no inviten a l'optimisme com van apuntar des de la Plataforma que computa les dades lingüístics. No obstant això els analistes destaquen que "el monolingüisme castellà no és la pauta majoritària en l'hemicicle ja que és sabut que tots els diputats saben parlar en castellà, però s'observa que hi ha una majoria que saben parlar en valencià, que els alternen amb el castellà, i que fins i tot n'hi ha que fan servir només el valencià en les intervencions parlamentàries".
El balanç en el que va de mandat dibuixa un escenari de descens de l'ús del valencià respecte al període 2003-2007. Amb 87 diputats, en aqueixos quatre anys, un total de 27 aforats utilitzaven només el valencià dels 23 actuals.
Denominació d'origen Castelló
Si hi ha una nota comuna de fidelitat lingüística al valencià es produeix fonamentalment en els diputats de Castelló, siguen del partit que siguen. D'aquesta manera trobem Marina Albiol (Castelló de la plana-EU), Josep Maria Pañella (Torreblanca-BLOC), Juan Castejón (Vinaròs-PP), Vicent Nebot (Llucena-PSPV), entre d'altres.
En el pol oposat -els qui només gasten el castellà- trobem en primer lloc els diputats que procedeixen de les grans ciutats (València i Alacant) i, després, aquells representants electes nascuts en zones castellanoparlants (la Vega Baixa i municipis del Vinalopó Mitjà) i els que directament no són valencians de naixement, com és el cas de l'exalcalde d'Alacant, l'ovetenc Luis Díaz Alperi.
Entre els comentaris de l'estudi que es reflecteixen en la web Eines de llengües, vinculada a la Plataforma de Dinamització Lingüística, destaquen aquells que es refereixen a les intervencions realitzades en castellà justificant-les (en el cas de diputats d'Esquerra Unida en el mandat 2003-2007) per anar dirigides a zones de parla castellana. Els autors de l'anàlisi sociolingüística sobre les Corts consideren "aquesta excepció del tot injustificada i discriminadora: Els valencians no poden parlar en valencià sobre qualsevol part del territori valencià tal com és habitual en castellà?" conclouen. Per a fer el seguiment els investigadors han estudiat els diaris de sessions de la Generalitat i han assistit als plens.
Un president que utilitza més el castellà
El president, Francisco Camps, és d'aquells polítics que comença les seues intervencions en valencià però que acaba gastant més el castellà. El seu antecessor, Eduardo Zaplana (PP), es va caracteritzar per usar només el castellà. Joan Lerma (PSPV) va usar les dues llengües, com Camps.
Ángel Lluna
Portaveu del pspv-psoe (ALACANT)
Ús únic del castellà
L'exalcalde d'Alacant i portaveu del grup socialista usa sempre el castellà en les seues intervencions en l'hemicicle. La seua ciutat ha patit una castellanització important en les últimes dècades i cada vegada és més difícil escoltar el valencià en la capital del sud. El seu antecessor, Ximo Puig (Morella) gastava primer el castellà i després el valencià.
Enric Morera
Portaveu de Compromís (OLIVA)
Sempre en valencià
El diputat del Bloc Nacionalista Valencià i portaveu de Compromís és l'únic que es manté fidel al valencià. Prové d'una comarca majoritàriament valencianoparlant. La seua antecessora en el càrrec, Mònica Oltra (Neuss -Alemanya-) gastava el valencià com a primera llengua en els seus parlaments, però també usava el castellà.
Marga Sanz
Portaveu no adscrits -EU- (València)
Només en castellà
L'anàlisi de la Plataforma de Dinamització Lingüística revela que la portaveu del grup de no adscrits i coordinadora general d'Esquerra Unida intervé sempre en castellà. Un contrast important amb l'anterior líder del partit d'esquerres, Glòria Marcos, que apareix en l'estudi com una de les diputades que sempre usava el valencià.
Rafael Blasco
Portaveu del pp (ALZIRA)
El castellà, primera llengua
L'exconseller socialista, rehabilitat per Eduardo Zaplana per al PP i actual mà dreta de Camps, s'ha convertit en portaveu dels populars en les Corts després del terratrémol Gürtel que va afectar Ricardo Costa. El polític de la Ribera gasta el castellà com a primera llengua en els seus parlaments encara que no té problemes per a canviar de registre lingüístic.
Font: L-EMV. Traduït amb el Salt, i revisat posteriorment, per Valencianisme.com
|