VALENCIANISME.COM

[granotamarjalenca]

Vos penge un interessant missatge d'un usuari del Fòrum d'Estat Català.
-------------------------------------------------------------------------------------

Ahir vaig anar a fer una visita als salons antics de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Feia temps que volia anar-hi perquè només hi havia anat de petit fa molts anys amb mon pare i tenia ganes de veure-ho altre cop.

Ja sabia que m'enduria una decepció pel que fa al Saló de Cent, perquè fa uns anys van fer "canvis"...

De tota manera, malgrat saber-ho un cop allà dins, al mític Saló de Cent medieval, em vaig emprenyar i força.

Així està ara el Saló de Cent:



Segueix essent ben maco, sens dubte, segueix essent la magnifica sala gòtica feta pel mestre Pere Llobet a mitjans segle XIV. Segueix tenint els fantàstics embigats de fusta del sostre decorats que es van fer just l'any abans de que es reunís per primer cop el mític Consell de Cent, en temps del rei en Pere III "el Cerimoniós" .

Les magnífiques rajoles del terra estan plenes dels escuts gremials, les rossasses amb vitralls segueixen al seu lloc, també l'estatua del rei Jaume I "el Conqueridor" i la de Sant Jordi, etc...

Però al Saló de Cent li manca quelcom....

El Saló de Cent no llueix ja com ho havia estat fent ininterrompudament des de la Renaixença quan, amb la restauració feta per Lluís Doenech i Montaner , fou decorat amb uns espectaculars domassos amb els colors de la senyera catalana.

Aquells domassos el convertien en quelcom espectacular per a qualsevol que s'estimi la nostra bandera. Feien que, en entrar, et quedessis literalment bocabadat.

Aquells domassos eren de la mateixa época i sortiren dels mateixos tallers que, entre altres coses, per aquelles dates feien la mítica bandera de la Unió Catalanista, institució històrica on va nèixer l'independentisme i que es pot considerar la mare de tot l'independentisme actual.

Aquells domassos ara no hi son, ja fa uns anys que no hi son...

Si, al Saló de Cent li manca quelcom... quelcom que és inexplicable que no hi sigui.

Li manca això:





Mai he pogut saber perquè els van treure, tenia el dubte fins ara i especulava tota mena de coses i desconfiava i imaginava que no era casualitat que no hi fossin, que hi havia una raó de la qual instintivament desconfiava.... Però d'això no se'n parlava enlloc, senzillament de cop i volta els treieren...

Vaig sentir que en Portabella d'ERC l'any passat proposava convertir el Saló de Cent en el "Saló de Cent del Planeta" i no se quantes coses més... si, si, però els domassos on son?

Pel que es veu vaig fer be de desconfiar, no era estrany que ningú digues res dels domassos i que un bon dia desapareguessin enmig del misteri.

Ahir em vaig proposar saber de primera mà que coi havia passat amb els domassos i allà mateix ho vaig estar preguntant. Així vaig saber que fins i tot pels guies de l'Ajuntament, que tantes dades tenen de tota la sala, tot allò de la desaparició dels domassos és un veritable misteri.

Segons em van dir ho és per tothom i ningú sap perquè es treieren realment, sèspecula que els van treure per rentar-los (massa anys rentant trobo jo ) i és diu també, i per aquí crec que és per on va la cosa... que:

ES VAN TREURE SIMPLEMENT PERQUE A L'ANTERIOR ALCALDE NO LI AGRADAVEN....

I jo em pregunto, qui collons és el senyor Joan Clos per treure els domassos de la Renaixença que havia al Saló de Cent???

Amb permís de qui els va treure? perque per molt alcalde que fos amb el patrimoni històric no s'hi juga!

Aquells domassos es feren expresament per estar allà i allà han de tornar!

.............................................................................................................

Enllaços:

Fòrum d'Estat Català.
http://estat-catala.editboard.com/forum-general-d-estat-catala-f1/on-diantre-son-les-fantastiques-senyeres-del-salo-de-cent-t4807.htm

Racó Català.
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=6&fil=4963

Anna Notícies.
http://www.annanoticies.com/

[RuDe]

Que no es moleste el xic de la foto... però eixos elements gòtics, eixa aura blavosa per darrere, eixa indumentària de tons foscos i, sobretot, eixa pose amb el rostre pixelat... qué voleu que vos diga, em dóna un mal rotllo impressionant uffff!!




Ara parlant en serio, encara que amb les quatre barres siga més bonica, la sala originalment no les duia. Històricament crec que és mes correcte que estiguen com ara, sense les senyeres.

Però que facen el que vulguen
_________________

[granotamarjalenca]

[JoanAlmogaver]

[Seamus OBrian]

Ja no només per fervor patriòtic, sino és que directament per estètica, queda molt més càlida la sala amb els colors de la quatribarrada lluïnt ahí. En la que ixes tu, JoanAlmogaver, pareix un poquet fosca i com freda.

Salut.
_________________

[granotamarjalenca]

[granotamarjalenca]

Novetats respecte la campanya.
Redacció d'un Manifest al respecte. Vos el copie a continuació.

MANIFEST CIUTADÀ PER LA RESTITUCIÓ DE LES SENYERES DEL SALÓ DE CENT



L’any 1369, ara fa més de 6 segles, fou construïda la la Casa de la Ciutat de Barcelona la sala gòtica que avui coneixem com el Saló de Cent. A instàncies del rei Pere III “el Cerimoniós” es celebrà allà el primer Consell dels Cent Jurats. Des de llavors, aquesta sala ha presenciat els alts i baixos d’una nació amb mil anys d’història. Va nàixer en època de plena esplendor del nostre poble, quan els catalans dominàvem la Mediterrània, però avui es troba en una situació similar a la que viu el país. Aquella sala honora a tots els catalans com una mostra de la nostra llibertat i esperit democràtic, ja que en plena edat mitjana i amb un tarannà molt avançat pel seu temps, permetia la intervenció del poble en les decisions que es prenien a la ciutat i capital del Principat.

Després de la nostra derrota a la guerra de Successió, el Consell de Cent fou suprimit pels decrets del rei espanyol Felip V que, volent instaurar el despotisme castellà a la nostra terra per la força de les armes, va veure en aquest consell un gran obstacle per a la seva tasca nefasta. No content amb suprimir el Consell de Cent, també tractà de esborrar la seva memòria. Així doncs, per la Reial Cèdula del 13 d’octubre de 1718, ordenà eliminar d’aquesta magnífica sala gòtica tot el seu contingut, deixant-la buida i despullada:

“… se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento …”

Aleshores per aquesta sala arribà un període de decadència i oblit, com passà amb tot allò que testimoniés el nostre passat gloriós i l’antiga llibertat de la nostra terra. L’any 1842 la sala arribà a ésser bombardejada i patí grans desperfectes, anys abans ja havien estat venuts el mobiliari i altres elements del seu interior.

No fou fins l’arribada de la Renaixença quan l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner emprengué la seva reforma i dignificació, omplint la sala d’elements que reforçaren el seu alt contingut patriòtic. Així, entre 1887 i 1888 hi foren instal•lats uns magnífics domassos de seda que la decoraven en tota la seva extensió amb els colors de la nostra mil•lenària senyera. Els domassos, fabricats per l’industrial seder Benet Malvehy restaren al seu lloc fins fa poc temps, inclús la infame dictadura del general Franco els va respectar.

Però això canvià fa pocs anys, quan s’aprofità la seva restauració per tornar a deixar la sala buida adduint que estèticament era millor veure les parets de la sala nues. No sabem per quina raó es va fer això, els rumors que hem pogut escoltar al propi ajuntament ens diuen que fou per decisió expressa de l’anterior alcalde, al qual aquests domassos no li agradaven, com tampoc li agradà la sala a Felip V ordenant, com ell, que fos despullada de tota simbologia. Enlloc hem pogut trobar una explicació raonada sobre aquest fet malgrat que han passat ja uns quants anys des de que foren eliminats del seu emplaçament. Ningú, ni des del partit del govern, ni des de l’oposició, ha dit res d’ells fins ara.

Amb aquesta campanya pretenem pressionar a l’Ajuntament de Barcelona i no defallir en el nostre objectiu fins que els domassos del Saló de Cent siguin restituïts al seu lloc. Per totes aquestes raons us animem a adherir-vos a la campanya que hem endegat i afegir la vostra força al moviment ciutadà que pretén la seva restitució.



Barcelona, a 28 d’Octubre de l’any 2008.

Per adhesions, visiteu el blog:
http://senyeressalodecent.wordpress.com/about/

O bé escriviu al següent correu electrònic:
senyeres.consell.de.cent@gmail.com

En les adhesions personals heu d’indicar simplement: nom i cognoms, adreça de correu electrònic i, a poder ser, el vostre número de DNI

En les adhesions d’entitats cal indicar el nom de l’entitat i el correu electrònic.


_________________

[granotamarjalenca]

Aquí teniu el comunicat de premsa d'ERC que hem rebut ara mateix, finalment sembla ser que no es presentarà un prec, si no una pregunta, a la qual potser des del govern municipal es respondrà (si hi ha sort) que els tornaran a posar.



Aqui esta el comunicat:



ERC pregunta pels “despareguts” domassos del Saló de Cent

* Els tapissos amb la senyera es van retirar per restaurar i encara no s’han restablert

El grup municipal d’Esquerra preguntarà a la Comissió de Presidència pels Domassos del Saló de Cent que, després de ser retirats per a la seva restauració encara no han estat restablerts en el seu lloc original. La pregunta arriba amb una campanya de col·lectius independentistes que inicialment ha rebut el suport del grup d’ERC i que està rebent diverses adhesions. El president del grup d’Esquerra, Jordi Portabella, ha anunciat que en la pròxima comissió municipal de Presidència formularà un prec per demanar el retorn dels domassos a la sala perquè signifiquen un "valuós testimoni" sobre la història de la ciutat.


Els domassos amb la senyera folraven les parets de la sala construïda per Pere Llobet a mitjans del segle XIV i fa quatre anys es van retirar per restaurar-los, moment a partir del qual no s'han tornat a instal·lar. Després de diversos intents per conèixer el seu destí i sense haver-se aclarit la raó per la qual els tapissos continuen sense estar al Saló de Cent quan ja fa tres anys que s'ha completat l'operació, Esquerra formularà oficialment una pregunta al govern.


Els domassos els va teixir el fabricant de seda barceloní Benet Malvehy l'any 1887. Aquell any, l'arquitecte Domènech i Montaner dirigia una restauració integral de la sala, i l'operació es va aprofitar-la per adquirir i penjar aquests tapissos amb la senyera. Des d'aleshores havien guarnit la sala, fins i tot durant la dictadura franquista.


Barcelona, 7 de novembre de 2008

[granotamarjalenca]

ACLARIMENT IMPORTANT SOBRE DADES HISTÒRIQUES INCLOSES AL MANIFEST DE LA CAMPANYA


Avui he estat tota la tarda a la Biblioteca de Catalunya fent recerques entre llibres molt especialitzats al voltant del tema dels domassos del Saló de Cent i de les reformes en general que ha patit la sala des dels bombardejos de 1842 fins l'any 1929.

És un tema complexe perquè se'n feren moltes de reformes succesives en aquest període. Moltes publicacions contenen errors i tota mena d'imprecissions al voltant d'això. Realment amb tantes reformes succesives és força difícil aclarir-se i resumir tots aquest canvis.

Encara estic intentant aclarir la cosa i he de digerir l'important volum d'informació que m'he dut a casa però, de moment, crec que puc assegurar que dos punts que havia donat per bons en redactar-se el manifest, malgrat dubtar-ne, ara començo a veure que no estan gens clars.

El fet d'haver hagut d'accelerar l'inici de la campanya ens va dur a publicar l'esborrany de manifest que teniem mig preparat abans d'haver pogut confirmar algunes llacunes que tenia. Fou un error haver-ho fet, no vam tenir més remei perquè el diari Avui no va acceptar a ajornar la publicació de la notícia de la campanya i ens vam veure forçats a accelerar-ho tot. En només un matí vam haver de posar en funcionament el blog de la campanya i publicar un manifest que aleshores teniem per provissional.

Malgrat fer públic el manifest vam deixar l'apartat d'història del blog en construcció perque el texte que havia preparat no em convencia i havia tot un seguit de coses que no em quadraven per molt que les trobés en bibliografia que, a priori, semblava força fiable.

Com dic encara he de digerir un munt d'informació i he de prosseguir la recerca però, de tota manera, vull aclarir aquests dos punts conflictius que apareixen al manifest i a diversos llibres i que per desgràcia (i com m'esperava...) a hores d'ara no crec que siguin certs de cap manera.

Anem a pams, seguidament ho explicaré per sobre punt per punt. El primer punt dubtós és la data, material de fabricació, fabricant i projecte de restauració a que corresponen els domassos. El segon punt dubtós és la seva permanència, o no, durant el franquisme

Respecte al primer punt i pel que fa a la data d'elaboració dels domassos i la restauració a la que corresponen, al manifest diem que son de 1887-1888 i corresponen a la restauració feta per Domènech i Muntaner. Això no crec pas que sigui cert. A mi això ja no em quadrava perquè sabia que la reforma de Domènech i Muntaner havia quedat a mig fer. Vaig imaginar que podria ser possible si els domassos, malgrat tot, s'haguessin encarregat abans de que acabés la reforma prevista. No ho tenia clar però una publicació aparentment força fiable hem va fer caure en l'error de donar-ho per bo.

Es tracta de la publicació feta per la cap de l'ârea Tècnica i Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, Sílvia Carbonell i Basté, titulada "El modernisme tèxtil" (inclosa al llibre "Els Castells, uns rànders modernistes") que a la plana 24 diu textualment:

"... L’empresa sedera fundada per Benet Malvehy va proporcionar en nombroses ocasions les sedes que serviren de base, com és el cas dels domassos del Saló de Cent de l’Ajuntament
de Barcelona, dissenyats per Domènech i Montaner o el penó de la Unió Catalanista, conservat al Museu de Montserrat i projectat per Alexandre de Riquer, així com el del Cercle Artístic de Sant
Lluc. ..."

Avui he vist els plànols del projecte de restauració del Saló de Cent fets per Domènech i Muntaner i inclús els he fotografiat, aquí teniu la secció longitudinal i l'alçat del mur lateral del Saló de Cent tal i com el preveia Domènech i Muntaner:





Com podeu veure la restauració de Domènech i Muntaner no preveia pas l'us de domassos. El projecte (inacabat) de Domènech i Muntaner era molt diferent. Altra cosa seria que Domènech i Muntaner els dissenyés posteriorment, cosa que podria ser possible, el que és segur és que no corresponen al seu projecte de restauració

Amb l'antecedent de l'error comés induït per la publicació que esmento més amunt, i que lamento moltissim donada la trascendència que ha tingut amb la difussió del manifest a través de molts mitjans, no m'atreveixo a assegurar res encara.

De tota manera, i crec que aquest cop no vaig errat, m'atreviria pràcticament a assegurar que els domassos daten de la reforma projectada per Lluís Monserdà i Vidal el 1913 que es va dur a terme en anys posteriors (1924). Domènech i Muntaner va morir l'any 1923 però podria perfectament haver-los dissenyat anys abans després d'abandonar el seu projecte de restauració.Pel que he pogut esbrinar de moment en Monserdà sembla ser que els va considerar una cosa provissional i no tenia previst mantindre's. És un punt a aclarir.

Amb aquest antecedent podria dubtar també si el fabricant fou realment Benet Malvehy. Malgrat el que afirma Sílvia Carbonell i Basté en la seva publicació, i a manca de més dades el mantinc aquest dubte. La raó és simple, Benet Malvehy era un industrial seder i, pel que he pogut esbrinar avui el material amb el que estan fabricats els domassos no és pas seda, sinò vellut i setí brodat amb fil d'or. Aquest punt el confirmaré tant bon punt em sigui possible. Naturalment seria factible que la fàbrica de Benet Malvehy treballés també amb aquests materials i no pas només amb seda. A hores d'ara ho ignoro.

Aprofito per a fer uns afegits respecte als domassos que, si be no corresponen a cap error del manifest, si que es cert que s'afirmen en publicacions i no tinc gens clar que siguin certs. Em refereixo a que en diversos llocs es diu que els brodats dels domassos inclouen escuts dels gremis de la ciutat. Aquest fet, si be es cert per l'enrajolat de la sala, pel que fa als domassos no ho veig gens clar. Més aviat, pel que he pogut anar esbrinant avui, estic pràcticament segur que el que duen brodats els domassos son els escuts de les viles que foren annexionades a Barcelona aquells anys i que ara son barris de la ciutat (seria el cas de Gràcia etc...).

Si no vaig errat duen brodat també, a banda d'un escut amb la creu de Sant Jordi, un lema que diu "la terra cria fruits i la mar porta riquesa"

Espero poder aclarir-ho aviat tot plegat

Ara anem pel segon punt. Aquest és l'afirmació de que els domassos restaren posats durant el franquisme. Si no vaig errat, i aquí he d'agrair un comentari que m'ha fet avui l'historiador Josep Cruanyes, això és una veritat a mitges.

El Sr Cruanyes no ho sabia del cert perquè m'ho ha comentat parlant de memòria. però sembla ser que només restaren posats al final del franquisme, concretament durant el mandat de l'alcalde Socias Humbert. Tampoc en Cruanyes podia assegurar això del tot i, tal vegada, podessin haver estat restituits després de que fossin retirats en arribar la dictadura durant el mandat d'algun alcalde anterior.

Pel que fa a la data dels domassos el Sr Cruanyes, parlant de memòria (i, en aquest cas, això és molt important recalcar-ho perquè l'he trucat de sobte), creia en això de que els domassos eren de la reforma de Muntaner i tenien brodats els escuts gremials que està tant extés i que avui he pogut esbrinar que no sembla pas ser cert.
_________________