VALENCIANISME.COM

[Gallart]

Crec que ens va sent hora ja d'anar parlant sense complexos, i ho dic amb més càrrega i profunditat del que sona. No discutiré ni negue que hi hagen valencians de nació catalana o espanyola ni vaig ara a buscar el melic de nou sobre quins són bons, propers, germans, aliats o qualsevol altra qualificació, però crec que ens cal un temps i un camí molt clar als qui som valencians per damunt de tot.

No vaig a fer tampoc eixe joc filosòfic abundant en l'història del valencianisme de recomptar aquells que pertanyen a unes filades o altres, vullc dir quants en són politicament solament valencians o més valencians que espanyols o que porten el seu convenciment de fins a on arriba la cultura catalana o l'història de la Corona d'Aragó i els seus lligams. Estaria bé que ens adreçarem als valencians tots que volen fer país, als que es creuen lo valencià com alguna cosa amb carn viva i futur.

Voldria desfer-me ja dels complexos que hipotequen i fan temptar-se tantes vegades les robes al nacionalisme valencià per eixir a escena i actuar amb potència. Eixes superadíssimes proves de si escriure amb Normes AVL és encertat o no, si la llengua ens fa d'una nació o d'una altra, si les comarques castellanes hi estàn o són dits d'estes mans, de si l'esquerra és única possibilitat o la dreta dú al final sempre a la conveniència, de si calen unions impossibles o límits electorals. De si ho fem amb dubtes i tibieses o amb llenguatges complaents amb els de dins i els de fora de les nostres capelles.

Parlant sense complexos: vullc saber si es pot parlar clar i ras de valencianisme valencià modern, demòcrata, ambiciós, realista, de diners, adreçat al gran públic, no iniciàtic ni excloent, no barroer ni d'aula magna, no de passacarrer ni de resistència, sinó normal, normalitzat, per a burgesos, amadors de les lletres, jovens, oficinistes, centristes, somnia-patries, parlants cultes i parlants de barri, pragmàtics, independentistes o federalistes, valencianisme en marxa per tant i no tan finalista, tan essencialista, tant de guant i espardenya perque ja hui ningú dú guants ni espardenyes.

Tinc la percepció de que el valencianisme és un bucle, un no voler arribar, un no despullar-se mai del tot, un remirar en la història, un argument inesgotable que no tira avant, que no va amb el temps ni amb els ciutadans, una llar d'ideòlegs, un tempteig de paraules mesurades i carregades de significacions que fan peus de plom.

Vullc la llengua com element viu, d'orgull i diferenciador, marca pròpia dels nostres, sense disglòsies cultistes ni incultes sinó franc i en avanç. El vullc per a Roig, Boluda, Camps, Albelda, Ferrero, Núria Roca, Abradelo, el venedor de gelats, l'immigrant d'a on viga i la tia Maria.

Vullc les balances fiscals, saber quant em costa Espanya, perquè i qui li pague. Vullc aigua, diners, Ave a Madrid, per dins el país, a Barcelona i cap a França. Vullc Copa Amèrica, el Carme net, l'expossició Sorolla, i ajudes socials als que viuen sota els ponts del Túria.

Vullc Tv3 sense ser pancatalanista, i Canal9 de qualitat sense més interpretacions de perquè, i emisores noves, i diaris, de dretes, d'esquerres, en valencià. Vullc Levante-EMV i LP però nostres, al servei nostre i no de cap interés de fora. Vullc Falles, Fogueres i Magdalena, Moros i Cristians, però no estanqueres ni ninots indultats lloant al Rei, ni a Raul ni a ZP, no sé si m'explique. Vullc gent amb els nostres equips i punt.

Vullc gent que es preocupe per la taronja valenciana, que proteste per les carreteres mal fetes, que es subleve contra el peatge, que li toque el nas la T4 o el Prat o l'estació nova de Saragossa, que compre en Mercadona perque és valenciana, que no es pose del costat del turista madrileny si el Danés li deixa més diners. Que diga que el Tirant és més antic i més redó que el Quijote o que les obres completes d'Espriu.

Vullc llevar-me tanta pols i alçar-me i parlar amb els meus compatriotes com si el valencianisme acabara de ser descobert i no arrossegar tants complexos, tants condicionants. Vulc tindre més Pujols, Roca, Duran o Trias que Catalunya, més Bonos, Suarez, Felipes o Ratos que Espanya i no anar buscant-lis la palla. Vullc dir-le a Rita: mira bonica si parles en valencià fins per a presentar un nou vagó de tramvia i defenses esta ciutat com si fòra l'olimpo i més important que madrid o Nova york potser te recolzaré en un altre cas, jugues en contra del país.
M'importa més les connexions entre Dénia i Gandia o el futur de les nostres ciutats que ETA les relacions amb Chavez o l'Olimpiada de Madrid.

[alb]

Estic amb tu, Gallart. Llevat d'una cosa. No necessitem l'AVE a Madrid. Sí a Barcelona i França.

[georgecomposer]

Estic amb vosaltres alb i gallart , també coincideixo amb alló del ave , el primer que hauria d´haver fet es un ave desde almeria fins a girona amb un by-pass, fins a frança , es a dir corredor mediterrani , i no aquestes mariconades d´ave madrid malaga , sevilla , valladolid.

[georgecomposer]

Estic amb vosaltres alb i gallart , també coincideixo amb alló del ave , el primer que hauria d´haver fet es un ave desde almeria fins a girona amb un by-pass, fins a frança , es a dir corredor mediterrani , i no aquestes mariconades d´ave madrid malaga , sevilla , valladolid.AH!!! i un aeroport intercontinental en València city.

[AkraLeuka]

[georgecomposer]

provincialisme a aquestes hores.

[pontet]

[Gallart]

Aniré a un especialiste perque es veu que no s'enten quan escric o m'expresse. No veig jo que ningú estiga interessat en el fons de la questió o és que passa desapercebut. Vaja!!! :? No en té molt a vore amb el recorregut de l'Ave o si aeroports intercontinentals a Dénia o Cullera. El rotllo és un altre, però és evident que no s'entèn.

[pepe_toni]

[AkraLeuka]

[V2020]

Gallart, jo crec que t'entenc. La teua proposta es pot resumir així: un valencianisme interclassista i popular, que pose els interessos dels valencians per damunt d'ideologies i utopies socials.

No vull desil.lusionar-te però el món valencianista d'ara mateix, en una gran, enorme part, no va per ahí. Els clitxès esquerranistes i ecologistes continuen prevalent i ho estem veient cada dia.
Ahì tens al Bloc (el meu partit, per cert), hui per hui el partit referència del nacionalisme valencià, sospirant per anar de la mà d'organitzacions que no subscriurien ni la meitat de les coses que tu vols.

[Eduard]

[desbloquejat]

Gallart, entenc el teu pensament i a grans trets hi estic d'acord. Però s'ha de fer amb esperit guanyador i confiat, i no amb derrotisme, negativisme i culpàbilitat. Tens una errada, i és que no apuntes bé a l'hora de donar culpes. Dius que vols que Camps parle valencià, i això només depén de Camps i dels seus. No és culpa ni de Fuster ni d'Esquerra.
Si no existix una dreta valencianista és només culpa de la dreta valenciana, no de l'esquerra. Seria de bojos llançar culpes a l'esquerra valencianista de la inexistència d'una dreta valencianista i democràtica. Això només és culpa tant de la dreta valenciana que tria l'espanyolisme com d'aquells que podrien ocupar un espai de centre-dreta valencianista i democràtic però trien anar del bracet de l'esquerra espanyola.

[kondore]

Gallart si m'has llegit en alguna ocasió saps que estic totalment d'acord amb tu, m'agrada l'alçada del teu discurs i crec que el que hauríem de fer és parlar més com tu ho has fet. Jo també visc la meua valencianitat com a normalitat i no com a lluita irredenta, perquè vull que el País Valencià siga més que votar un partit nacionalista que només té aspiracions locals o un discurs pobre o de baixa qualitat. Gallart, m'alegre molt de saber de llegir-te i per mi el que hem de fer és parlar o inclús coincidir físicament i posar coses en comú. Au cacau

[perebarr]

Jo puc entendre el teu raonament, Gallart, com a fruït d' esta desorientació que pateix el nacionalisme valencià (deixent-lo així), pero deixa' n que et diga un cosa: posar al mateix nivells els anomenats catalanistes amb els també anomenats espanyolistes (versió valenciana=blavers), és d' una injustícia, per la qual no en tinc paraules.

Desconec la teua edat (jo ha sóc una miqueta gran), pero este discurset tant propi dels anomenats tercersviïstes és per ser tou, injust.

Una de les típiques anàlisis que darrerament ha fet cert sector del valencianisme (afortunadament és sol una part), és que el fet de mostrar la nostra catalanitat cultural sense complexos, crea anticossos i per tant, rebuig a la societat valenciana. Jo això ho rebutge plenament, m' explique:

Al principi de la transició, el nacionalisme a l' estat, tret d' Euskadi, no era un moviment majoritari ni important, inclús a la pròpia Catalunya. Als territoris amb cultura propia i lligams culturals als nacionalismes que després serien majoritaris, com a territoris fronterers de tota cultura, la situació era si de cas, més complicat, això ho sabem tots. Jo que vaig viure este periode com a un xiquet molt interessat en tot allò que passava a la meua terra, vaig patir i vore la ràbia i la intransigència feixista (que certament ara a canviat de cares i de sigles pero no de concepte), i això va provocar que cert valencianisme que certament es trobava repartit en moltes sigles, entre elles el propi PSPV, comencés la seua retrocediment, i des de llavors, no em parat. La meua anàlisi és que si hagueren fet com el navarresos nacionalistes, minoritaris si, pero ferms, precísament perquè creiem que tenim la raó científica, moral i històrica, puix ara mateix a 2007, no estarien com ens trobem ara mateix (una dreta envalentonada perquè no té oposició sino col·laboració al seu discurs regional espanyolista, tancament de televisions, castellanització i per tant manipulació practicament absoluta del mitjans de comunicació...). El tenir un discurs ferm en la nostra espina dorsal (llengua, cultura i voluntat de ser), ara mateix no ens trobarien (qui ho hauria de dir això), encara han cert sectors questionant algo que hauria d' haver mort als finals dels setanta (nom i origen de la llengua i per tant de la nostra esència), i la nostra dreta ja no tindria esta joguina amb la qual ara mateix encara hipnotitzat un part no precísament minoritària de la nostra societat per treure una bona bossa de vots i portar-nos a la nostra quasi aniquilació com a cultural pròpia (que ha passat a Alacant?).

Entenc part del teu discurs, pero no el veig consistent (som valencians i per demostrar-lo, fotem canya als catalans), i com a pancatalanista valencianista, pense que mai cuallarà, perquè som molts els valencians que no acceptem que tractem als nostres nacionals del nord com si foren andalusos o extremenys, és una aberració, amic meu.

No és tant complicat: totes la nacions del món tenen fets regionals diferenciadors (com tenen els propis espanyols), per tant podem construïr una pàtria conjunta amb la gent del Principat, les Illes i la resta de territoris de parla valenciana-catalana, i per això no hem de renunciar a la nostra valencianitat. És justament ací o no veig el vostre discurs, i com jo una part considerable de valencianistes.

[perebarr]

Jo puc entendre el teu raonament, Gallart, com a fruït d' esta desorientació que pateix el nacionalisme valencià (deixent-lo així), pero deixa' n que et diga un cosa: posar al mateix nivells els anomenats catalanistes amb els també anomenats espanyolistes (versió valenciana=blavers), és d' una injustícia, per la qual no en tinc paraules.

Desconec la teua edat (jo ha sóc una miqueta gran), pero este discurset tant propi dels anomenats tercersviïstes és per ser tou, injust.

Una de les típiques anàlisis que darrerament ha fet cert sector del valencianisme (afortunadament és sol una part), és que el fet de mostrar la nostra catalanitat cultural sense complexos, crea anticossos i per tant, rebuig a la societat valenciana. Jo això ho rebutge plenament, m' explique:

Al principi de la transició, el nacionalisme a l' estat, tret d' Euskadi, no era un moviment majoritari ni important, inclús a la pròpia Catalunya. Als territoris amb cultura propia i lligams culturals als nacionalismes que després serien majoritaris, com a territoris fronterers de tota cultura, la situació era si de cas, més complicat, això ho sabem tots. Jo que vaig viure este periode com a un xiquet molt interessat en tot allò que passava a la meua terra, vaig patir i vore la ràbia i la intransigència feixista (que certament ara a canviat de cares i de sigles pero no de concepte), i això va provocar que cert valencianisme que certament es trobava repartit en moltes sigles, entre elles el propi PSPV, comencés la seua retrocediment, i des de llavors, no em parat. La meua anàlisi és que si hagueren fet com el navarresos nacionalistes, minoritaris si, pero ferms, precísament perquè creiem que tenim la raó científica, moral i històrica, puix ara mateix a 2007, no estarien com ens trobem ara mateix (una dreta envalentonada perquè no té oposició sino col·laboració al seu discurs regional espanyolista, tancament de televisions, castellanització i per tant manipulació practicament absoluta del mitjans de comunicació...). El tenir un discurs ferm en la nostra espina dorsal (llengua, cultura i voluntat de ser), ara mateix no ens trobarien (qui ho hauria de dir això), encara han cert sectors questionant algo que hauria d' haver mort als finals dels setanta (nom i origen de la llengua i per tant de la nostra esència), i la nostra dreta ja no tindria esta joguina amb la qual ara mateix encara hipnotitzat un part no precísament minoritària de la nostra societat per treure una bona bossa de vots i portar-nos a la nostra quasi aniquilació com a cultural pròpia (que ha passat a Alacant?).

Entenc part del teu discurs, pero no el veig consistent (som valencians i per demostrar-lo, fotem canya als catalans), i com a pancatalanista valencianista, pense que mai cuallarà, perquè som molts els valencians que no acceptem que tractem als nostres nacionals del nord com si foren andalusos o extremenys, és una aberració, amic meu.

No és tant complicat: totes la nacions del món tenen fets regionals diferenciadors (com tenen els propis espanyols), per tant podem construïr una pàtria conjunta amb la gent del Principat, les Illes i la resta de territoris de parla valenciana-catalana, i per això no hem de renunciar a la nostra valencianitat. És justament ací o no veig el vostre discurs, i com jo una part considerable de valencianistes.

[taronget]